Reflexions sobre què és estimar?

Molts llibres, pel·lícules o històries han estat elaborats al llarg de la història sobre l’amor. S’ha tendit a parlar de l’amor sobre un concepte merament romàntic relatiu a les parelles. Per a mi, l’amor i el fet d’estimar va molt més enllà d’aquest fet. Podem estimar els nostres familiars, als nostres amics, als nostres companys de treball, a certs coneguts, etc. De fet crec que podem estimar més enllà de qui és l’altre, entenent l’amor com una actitud, una forma de ser i de relacionar-se. Un amor molt més ampli que no neix de la nostra relació amb l’altre, sinó que emergeix del nostre propi ésser i la nostra essència.

M’agradaria recollir en una sèrie de frases reflexives meva visió sobre l’amor, i el que entenc que és i no és estimar.

Estimar és donar, lliurar, sense esperar res a canvi, no és un intercanvi sinó una actitud, una manera de vida.
Estimar és compartir, posar en comú el bo i el dolent, el que ens preocupa però també el que ens il·lusiona.
Estimar és acceptar sense condicions, acceptar un no i gaudir un si.
Estimar és respectar, respectar l’altre, la seva llibertat, la seva manera de vida, les seves decisions i les seves emocions.
Estimar és conèixer, interessar-nos per l’altre, per les seves dificultats i preocupacions, però també per les seves reptes i il·lusions.
Estimar és confiar, et fa créixer i et fa sentir.
Estimar és acompanyar, estar al costat de l’altre, ja sigui física o emocionalment.
Estimar és comprendre sense jutjar, posant-nos al lloc de l’altre, acceptant els seus defectes i les seves virtuts.
Estimar és desitjar la felicitat de l’altre sense que prevalgui la nostra.
Estimar és fer possible l’impossible.
Estimar és una cosa autèntica que no es pot controlar ni regular.
Estimar és un art que no s’aprèn, estimar es conrea.
Estimar és lliurar el teu cor i la teva ànima sense por al que passarà.
Estimar és oferir el millor de tu per enriquir l’altre.
Estimar és comunicar amb paraules, amb mirades, amb gestos o amb silencis.
Estimar és abraçar, riure, dialogar, besar, plorar.
Estimar és acceptar no ser estimat i no per això deixar de estimar.
Estimar no és posseir, no és desitjar per tenir.
Estimar no fa mal, el que fa mal és la incapacitat d’estimar o la no acceptació de la resposta de l’altre.
Estimar NO és un objecte material, sinó un concepte espiritual.
Estimar NO et fa feble sinó que et enforteix.
Estimar NO és odiar quan no som els elegits ni criticar quan no som estimats.
Estimar NO és buscar el paradís sinó sentir-se al paradís.
Estimar NO depèn de l’altre sinó únicament de nosaltres mateixos.
Estimar NO és enamorar-se perquè l’enamorament és efímer i l’amor és etern.
Estimar NO consisteix a obtenir una satisfacció personal, estimar és altruista i desinteressat.
Estimar NO és una cosa que algú ens genera, estimar és una cosa que nosaltres generem.
Estimar NO és allunyar-se per protegir-se, és acostar-se per lliurar-se.

En resum, estimar és un art, una actitud, una forma de relacionar-se. Estimar i l’amor està en tu, no en l’altre. Us imagineu que tots poguéssim estimar d’aquesta manera sense les nostres defenses, pors, proteccions i dificultats?