Reflexions sobre què és estimar?

Molts llibres, pel·lícules o històries han estat elaborats al llarg de la història sobre l’amor. S’ha tendit a parlar de l’amor sobre un concepte merament romàntic relatiu a les parelles. Per a mi, l’amor i el fet d’estimar va molt més enllà d’aquest fet. Podem estimar els nostres familiars, als nostres amics, als nostres companys de treball, a certs coneguts, etc. De fet crec que podem estimar més enllà de qui és l’altre, entenent l’amor com una actitud, una forma de ser i de relacionar-se. Un amor molt més ampli que no neix de la nostra relació amb l’altre, sinó que emergeix del nostre propi ésser i la nostra essència.

M’agradaria recollir en una sèrie de frases reflexives meva visió sobre l’amor, i el que entenc que és i no és estimar.

  • Estimar és donar, lliurar, sense esperar res a canvi, no és un intercanvi sinó una actitud, una manera de vida.
  • Estimar és compartir, posar en comú el bo i el dolent, el que ens preocupa però també el que ens il·lusiona.
  • Estimar és acceptar sense condicions, acceptar un no i gaudir un si.
  • Estimar és respectar, respectar l’altre, la seva llibertat, la seva manera de vida, les seves decisions i les seves emocions.
  • Estimar és conèixer, interessar-nos per l’altre, per les seves dificultats i preocupacions, però també per les seves reptes i il·lusions.
  • Estimar és confiar, et fa créixer i et fa sentir.
  • Estimar és acompanyar, estar al costat de l’altre, ja sigui física o emocionalment.
  • Estimar és comprendre sense jutjar, posant-nos al lloc de l’altre, acceptant els seus defectes i les seves virtuts.
  • Estimar és desitjar la felicitat de l’altre sense que prevalgui la nostra.
  • Estimar és fer possible l’impossible.
  • Estimar és una cosa autèntica que no es pot controlar ni regular.
  • Estimar és un art que no s’aprèn, estimar es conrea.
  • Estimar és lliurar el teu cor i la teva ànima sense por al que passarà.
  • Estimar és oferir el millor de tu per enriquir l’altre.
  • Estimar és comunicar amb paraules, amb mirades, amb gestos o amb silencis.
  • Estimar és abraçar, riure, dialogar, besar, plorar.
  • Estimar és acceptar no ser estimat i no per això deixar de estimar.
  • Estimar no és posseir, no és desitjar per tenir.
  • Estimar no fa mal, el que fa mal és la incapacitat d’estimar o la no acceptació de la resposta de l’altre.
  • Estimar NO és un objecte material, sinó un concepte espiritual.
  • Estimar NO et fa feble sinó que et enforteix.
  • Estimar NO és odiar quan no som els elegits ni criticar quan no som estimats.
  • Estimar NO és buscar el paradís sinó sentir-se al paradís.
  • Estimar NO depèn de l’altre sinó únicament de nosaltres mateixos.
  • Estimar NO és enamorar-se perquè l’enamorament és efímer i l’amor és etern.
  • Estimar NO consisteix a obtenir una satisfacció personal, estimar és altruista i desinteressat.
  • Estimar NO és una cosa que algú ens genera, estimar és una cosa que nosaltres generem.
  • Estimar NO és allunyar-se per protegir-se, és acostar-se per lliurar-se.

En resum, estimar és un art, una actitud, una forma de relacionar-se. Estimar i l’amor està en tu, no en l’altre. Us imagineu que tots poguéssim estimar d’aquesta manera sense les nostres defenses, pors, proteccions i dificultats?