Què és l’enuresi infantil?

Una de les preocupacions habituals dels pares en els primers anys de vida del nen és l’hàbit de control d’esfínters. L’adquisició i instauració durant la infància d’hàbits d’autonomia i neteja és considerat un signe de maduresa en l’evolució del menor que marca el grau d’independència del nen respecte als seus pares i / o tutors.

La Enuresi (no deguda a una malaltia mèdica) és definida com l’emissió repetida d’orina, involuntària o intencionada, en llocs inadequats com el llit o la roba, en nens majors de 5 anys (o nivell de desenvolupament equivalent) i es manifesta amb una freqüència de 2 episodis setmanals durant almenys 3 mesos consecutius.

En funció del moment d’ocurrència, la Enuresi la podem classificar en:

  • Nocturna: Sol ser la més comuna i es desenvolupa quan el nen s’orina al llit mentre dorm.
  • Diürna o incontinència diürna: quan el nen s’orina a la roba estant despert.
  • Mixta: Quan es produeixen episodis d’incontinència tant en el dia com a la nit.

Dades d’interès: Enuresi primària i secundària Per què passa?

Diversos estudis assenyalen que l’enuresi nocturna primària (definida com aquella que el nen no ha aconseguit controlar la micció en cap moment del seu procés evolutiu) és més freqüent en els nens, en canvi, l’enuresi secundària (la que presenta el problema després de un període de continència d’uns 6 mesos) és més freqüent en les nenes.

  • L’enuresi primària: es relaciona amb: -Factors d’aprenentatge i problemes fisiològics o del desenvolupament.
  • L’enuresi secundària: sol començar entre els 5-6 anys i és poc freqüent a partir dels 11 anys. Bàsicament es relaciona amb successos estressants o problemes emocionals.

De què depèn que el nen controli els esfínters?

El control dels esfínters, tant de dia com de nit, dependrà de:

  • Del propi nen, ja que, en tractar-se d’un procés evolutiu que normalment se sol estendre fins als 4 o 5 anys, el nen podrà anar adquirint un seguit d’aprenentatges que acabessin consolidant-se com hàbits d’auto-cura personal.
  • De les actituds i pautes educacionals dels seus pares i / o cuidadors. És a dir, l’edat en què els pares consideren que han d’ensenyar aquest control al nen i la importància que tingui per a la família.

A quina edat el nen comença a controlar els seus esfínters?

Normalment el control comença a ser entrenat sobre els 18 mesos i s’acaba d’adquirir entre els 3 i els 5 anys (o el nivell de desenvolupament equivalent). Passats aquests anys, la manca de control urinari es pot arribar a considerar problemàtic.

Com li pot afectar al nen?

Les repercussions que aquest trastorn pot tenir en el nen poden afectar diferents àmbits. Aquí destaquem:

  • A l’àrea personal: Els nens que pateixen enuresi es perceben a ells mateixos com menys competents en referència a l’aparença física i la pròpia autoestima.
  • En l’àmbit emocional: Poden generar símptomes de depressió i ansietat.
  • En l’àmbit escolar: Poden aparèixer dificultats en l’aprenentatge, problemes en la relació amb els companys i limitació per a la realització de determinades activitats extraescolars. El que comporta a un progressiu retraïment social.
  • En l’àmbit social: Poden presentar dificultat per socialitzar amb la resta del grup el que acaba generant aïllament per por de ser descoberts.