El trauma psicològic

Són moltes les ocasions en què hem escoltat que una persona aquesta traumatitzada per alguna cosa que li va passar al seu passat però sorgeixen moltes preguntes que no solen ser contestades, Què és un trauma? Quan una persona pot quedar traumatitzada? Quins esdeveniments poden traumatitzar una persona?

Podríem definir el trauma com aquell esdeveniment o conjunt de fets que es van produir en el passat d’un individu i que li van fer témer per la seva vida, per la seva integritat física o per la d’alguna de les seves persones properes. Aquests fets que es van produir en el passat de l’individu i dels quals va aconseguir sortir amb vida, li provoquen en el present interferències en la seva vida quotidiana, ja sigui per records intrusius i recurrents, per flashbacks, per reaccions fisiològiques, per somnis recurrents o per reaccions disociativas.

Quins esdeveniments poden provocar un trauma psicològic?

No hi ha una norma general segons la qual puguem determinar que esdeveniments poden provocar un trauma a una persona, ja que l’aparició del trauma no depèn únicament de l’esdeveniment traumàtic en si, sinó també dels recursos que la persona disposi, com per exemple:

  • La xarxa social i familiar de suport que li permeti gestionar l’esdeveniment traumàtic.
  • La història d’esdeveniments traumàtics previs.
  • El grau de maduresa cognitiu.
  • El suport afectiu o inclinació familiar, especialment de la mare.
  • Etc.

En altres paraules, que el que per a una persona pot ser un esdeveniment sense més transcendència per a una altra pot suposar un impacte psicològic important que li deixi seqüeles durant molt de temps.

El que sí es poden identificar són una sèrie d’esdeveniments que tenen major probabilitat de generar un trauma. Aquests son:

  • Els abusos sexuals infantils.
  • Les violacions.
  • El maltractament infantil.
  • L’impacte de les guerres per als supervivents.
  • Les catàstrofes naturals.
  • Els accidents de trànsit.
  • Etc.

La guia de consulta dels criteris diagnòstics del DSM-V identifica els traumes amb el nom de Trastorn per Estrès postraumàtic o TEPT. La característica distintiva de l’TEPT o trauma és la hiperactivació del sistema nerviós autònom ja sigui en forma d’augment del ritme cardíac, acceleració respiratòria, sudoració, tremolors, canvis de temperatura, etc …

 

Vídeo recomenat