Mentider compulsiu: un problema d’autoestima

La majoria de les persones, per no dir totes, hem mentit en alguna ocasió de forma esporàdica. D’altres, en canvi, utilitzen la mentida de forma constant, compulsiva i reiterada en el temps. Quan aquestes mentides estan encaminades a obtenir un benefici personal, ja sigui en forma de millor imatge pròpia o per l’acceptació dels altres, ens trobem davant d’un mentider compulsiu.

Origen

No existeixen estudis concloents sobre el perquè sorgeix un mentider compulsiu. De totes maneres, les hipòtesis solen dirigir-se a com, de nens, s’han gestionat determinades situacions difícils. Així, és possible que estan persones durant la infància hagin après que mitjançant les mentides es poden evitar determinats càstigs o aconseguir l’aprovació de l’altre.

Com és un mentider compulsiu?

Les principals característiques o símptomes que sol presentar un mentir compulsiu són:

  • Les històries sobre les que basa les seves mentides no són improbables, és a dir, poden arribar a ser creïbles.
  • Les mentides perduren durant el temps.
  • Les històries tendeixen a mostrar al mentider de manera favorable davant els altres, ja sigui per cridar l’atenció o aconseguir la seva acceptació.
  • Poden buscar l’admiració o el victimisme.
  • Solen ser persones frívoles o superficials.
  • Solen necessitar l’aprovació i afecte dels altres.
  • Posseeixen una autoestima molt baixa.
  • Tenen immaduresa emocional i solen ser manipuladors.
  • Solen canviar de tema durant les converses.
  • Són molt bons fent veure.
  • Les mentides afecten qualsevol tema, encara que solen ser bastant habitual desfigurar la realitat sobre la seva història de vida i les seves experiències.

Conseqüències

El problema dels mentiders compulsius és que la mentida es converteix en un estil de vida, on les veritats són incòmodes i les mentides els fan sentir bé. Quan un mentider compulsiu és descobert sol defensar-se culpabilitzant a un altre, inventant una altra mentida per cobrir l’anterior i solen ser venjatius.

La principal conseqüència del seu comportament és la incapacitat per mantenir les relacions d’amistat o de parella durant molt de temps, ja que la resta de persones es donen compte de les mentides, generant una gran desconfiança en ells. Aquesta desconfiança fa que les amistats se sentin traïdes i s’allunyin del mentider compulsiu. En moltes ocasions els mentiders compulsius queden aïllats de la societat, mostrant-se com víctimes de la situació.

Aquest tipus de persones no solen acudir a teràpia psicològica ja que consideren que no tenen cap problema, buscant sempre la justificació a la seva situació en la mala sort oa la culpa dels altres. Simplement no se senten capacitats per afrontar la seva realitat per por no acceptar-ells mateixos.